El Tribunal Suprem fixa que les mares que sol·licitin el subsidi per desocupació per a majors de 55 anys es beneficiïn de 112 dies cotitzats per cada fill.

Interpreta les normes de la Llei General de Seguretat Social de manera flexible, per alinear-se amb la Constitució i la perspectiva de gènere. El problema sorgia perquè l'article 235 LGSS estableix aquest benefici (“cotitzacions fictícies”) només “a efectes de les pensions contributives de jubilació i d'incapacitat permanent”, no de desocupació. Per la seva banda, per cobrar aquest subsidi cal que la persona acrediti haver cotitzat al llarg de la seva vida almenys durant sis anys per desocupació. En el cas ara resolt això es compliria només si a la dona sol·licitant se li tinguessin en compte aquestes cotitzacions “fictícies” per naixement de fill

El TS unifica doctrina sobre la readmissió per un acomiadament improcedent.

Després de la sentència que declara un acomiadament improcedent, una empresa no pot readmetre el treballador si suposa un trasllat forçós que “exigiria necessàriament un canvi de domicili” a una ciutat diferent. A més, segons els magistrats, la treballadora que ha obtingut sentència favorable declarant la improcedència del seu acomiadament “ostenta el dret a percebre els salaris de tramitació des de la data de l'acomiadament fins a l'extinció laboral”.

Hisenda decideix avançar el futur impost sobre el benefici de les empreses elèctriques.

Es planteja presentar una proposició de llei al mes de juliol, pel tràmit d'urgència, que entrarà en vigor abans que acabi aquest exercici situant la seva meritació a 31 de desembre de 2022, encara que serà exigible a partir de 2023. Els tècnics del Ministeri d'Hisenda volen blindar l'impost davant de possibles demandes de les empreses elèctriques. L'altre problema a què s'enfronta Hisenda és la possibilitat que l'impost pugui ser anul·lat pels jutges per incidir sobre la mateixa base imposable que el de Societats.

La durada dels contractes temporals signats al maig es va situar en els 43,3 dies de mitjana

La durada dels contractes temporals signats al maig es va situar en els 43,3 dies de mitjana, davant dels 52,71 dies registrats el mateix mes de fa un any. Un 'retrocés' de 9,4 dies que s'explica per dos factors: el primer és l'auge de la contractació indefinida després de la reforma laboral. El segon, el desigual impacte dels canvis que aquesta norma va introduir per penalitzar l'ús dels contractes de durada més curta. Pugen els contractes d'entre una i dues setmanes de durada, malgrat el càstig a les cotitzacions. Els canvis per limitar la rotació dels contractes temporals han tingut un efecte desigual. Al maig es van signar un 21% menys de contractes que abans de la pandèmia.

El ministeri d´Escrivá enviarà aquesta setmana una nova proposta per al futur sistema de cotització dels autònoms en funció dels seus rendiments

Existeix cert acord per solucionar el topall que existeix actualment en les bases de cotització dels majors de 47 anys que es va introduir per impedir el que al seu dia es va interpretar com a compra de pensions. La segona de les qüestions sobre les quals existiria acord i que podrà recollir la propera proposta del Govern és la necessitat de generalitzar la tarifa plana, almenys el primer any i no només per a aquells que tinguin uns ingressos més baixos, tal com es va proposar des de l'Executiu al principi. Així mateix, els autònoms van coincidir que l'acord a què arribin haurà d'enviar per a un desenvolupament futur del nou sistema una vegada acabi el període inicial i transitori d'aplicació que serà, previsiblement, el 2023, 2024 i 2025.

El TS fixa doctrina en considerar discriminatori anul·lar una crida per cobrir una vacant temporal

El TS fixa doctrina perquè considera discriminatori anul·lar una crida per cobrir una vacant temporal a una dona que va ser donada de baixa per embaràs el dia que s'havia d'incorporar. Conclou que resulta contrari al principi d'igualtat consagrat a l'art. 14 de la CE la no formalització del contracte de treball a una dona que no s'incorpora al lloc de treball, ofert i acceptat, per trobar-se en situació de baixa per incapacitat temporal derivada d'embaràs, sense que se'n pugui diferir la contractació al moment en què causi alta si persisteix la necessitat que ho va motivar quan per raons temporals no podria arribar a concórrer aquesta situació”.

Les associacions d'autònoms han mantingut una nova reunió amb el Ministeri de Seguretat Social

Les associacions d'autònoms han mantingut una nova reunió amb el Ministeri de Seguretat Social per intentar desbloquejar la reforma actual Règim Especial de Treballadors Autònoms i poder enviar-la a Europa abans de final de mes. L'última proposta del ministre, ha estat comunicada a la trobada d'avui i afectarà aquells autònoms els ingressos mensuals nets dels quals es trobin entre els 1.700 i 2.030 euros. Amb aquesta mesura espera aconseguir l'aprovació de la taula per part de les associacions d'autònoms. En concret, l'Executiu proposa que els autònoms amb rendiments nets d'entre 1.700 i 1.850 euros mensuals paguin una quota de 370 euros mensuals, 30 euros menys dels que va plantejar la proposta anterior per al tram d'ingressos de 1.700 a 1.900 euros.

El TSJ del País Basc confirma el dret d'una mare soltera a rebre la mateixa prestació per tenir cura del fill que les famílies biparentals.

L'alt tribunal basc desestima el recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la sentència d'instància. La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha desestimat el recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) contra la resolució d'instància en sentència d'1 de desembre de 2021 del Jutjat Social núm. 2 de Bilbao, que reconeixia a una mare monoparental el seu dret a la prestació econòmica per la reducció de jornada per tenir cura del lactant. Per això, la mare rebrà la mateixa prestació de l'INSS per tenir cura del seu fill que si fos biparental després d'adquirir fermesa el 6 de maig passat, la sentència de la Sala Social del TSJPV del passat 12 d'abril que no ha estat recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem per part de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.